Calendari musulmà التقويم الإسلامي

Muhàrram

Muhàrram és el primer mes del calendari musulmà i té 30 dies. És un dels més sagrats de l’any, sobretot pels xiïtes, que hi celebren l’Aixura, i certs musulmans fan un dejuni durant tota la seva durada

Sàfar

Sàfar és el segon mes del calendari musulmà i té 29 dies. El mot sàfar provindria de la paraula àrab sufr, “groc”, ja que a l’origen aquest mes hauria estat situat durant la tardor, quan les fulles es tornen grogues.

Rabí al-àwwal

Rabí al-àwwal és el tercer mes del calendari musulmà i té 30 dies. El nom significa “principis de la primavera”. Pels musulmans sunnites, el profeta Muhàmmad va néixer el dia dotze d’aquest mes i ho celebren amb una festivitat anomenada Màwlid an-Nabí

Rabí al-Than

Rabí al-Thani és el quart mes del calendari musulmà i té 29 dies. El nom vol dir “segon o darrer primavera”.

Jumada al-ula

Jumada al-ula jumada al-àwwal és el cinquè mes del calendari musulmà i té 30 dies.

Jumada al-àkhira Jumada al-àkhira és el sisè mes del calendari musulmà i té 29 dies.

El mot jumada ve de jumda, que vol dir “terra seca”, “terra desproveïda de pluja”. Així, el nom d’aquest mes vol dir “segon o darrer mes sec” i és precedit pel de jumada al-ula, que vol dir “primer mes sec”. Aquests dos mesos estan precedits pels de rabí al-àwwal i rabí al-àkhir, procedents de l’arrel rabia, “primavera”, és a dir, respectivament: “primer mes de primavera” i “segon o darrer mes de primavera”. Però amb l’aplicació del calendari lunar estricte, que fa que els mesos es desplacin d’uns 12 dies cada any, aquests noms ja no corresponen amb les estacions esmentades.

Ràjab

Ràjab és el setè mes del calendari musulmà i té 30 dies. El mot ràjab deriva de rajaba, que significa “respectar”. Des l’època preislàmica era un mes especialment apreciat, durant el qual s’oferien sacrificis a les divinitats de la Kaba, i amb l’adveniment de l’islam es considera un mes sagrat on lluitar està prohibit, com durant el mesos de muhàrram, dhu-l-qada i dhu-l-hijja.

Xaban

Xaban és el vuitè mes del calendari musulmà i té 29 dies. És el mes de “separació”, perquè els àrabs preislàmics solien dispersar-se a la recerca d’aigua. Certs musulmans pietosos tenen el costum de dejunar durant part o la totalitat d’aquest mes per a preparar el dejuni obligatori del mes següent.

Ramadà

Ramadà és el novè mes de l’ calendari musulmà , conegut internacionalment per ser el mes en què els musulmans , per la seva fe i per les seves creences dejunen durant les hores de sol.

Xawwal

Xawwal és el desè mes del calendari musulmà i té 29 dies. El nom vol dir “portar”, perquè antigament el mes coincidia amb el període d’embaràs dels camells.

Dhu-l-hijja

Dhu-l-hijja és el dotzè mes del calendari musulmà i té 29 o 30 dies. És un mes especialment assenyalat perquè marca la fi de l’any i perquè s’hi realitza el gran pelegrinatge a la Meca (hajj), que és un dels cinc pilars de l’islam. També s’hi celebra una de les festivitats més importants de l’islam, l’Id al-Adha o “Festa del sacrifici”, que assenyala la fi dels rituals de la peregrinació.

Dhu-l-qada

Dhu-l-qada és l’onzè mes del calendari musulmà i té 30 dies. Durant aquest més no es pot lluitar (així com tampoc no es pot fer durant els mesos de muhàrram, ràjab i dhu-l-hijja). De fet, el nom vol dir “mes de treva” o “mes que està aturat”, ja que en el període preislàmic ja hi era il·legal utilitzar les armes per motius religiosos.